Diagnòstic dels processos al Figueral

Analitzar la finca i la seva història des del punt de vista dels processos ecològics, ens donarà el punt de partida per guiar les nostres decisions, encaminades a recuperar la funcionalitat del paisatge, per augmentar-ne la capacitat productiva i també per a reduir riscos. Cal tenir en compte també, que a la natura els límits son difosos, tots els efectes que veiem reflectits en una zona, responen a forces que operen en un context molt més gran. Alguns dels efectes son visibles a primer cop d’ull, d’altres requereixen una observació més detallada.

 

Entendre el funcionament dels diferents processos ens permet fer un diagnòstic sobre la funcionalitat global del paisatge. El funcionament dels processos físics secundaris al moment inicial, el resumim a continuació:

 

– La dinàmica litoral no entra en consideració, si bé la proximitat del mar (10 km) condiciona la climatologia.

 

– L’alteració de la dinàmica hidrològica deriva de la història d’usos, hi ha camins i altres estructures que drenen el paisatge, la textura del sòl (sorrenc) afavoreix la infiltració i la percolació, però la falta de cobertura vegetal i les superfícies compactades afavoreixen la formació d’escorrenties. L’aigua disponible (mina) està entubada i és retinguda en basses de ciment.

 

– Cicle d’erosió i sedimentació, producte de l’alteració de la dinàmica hidrològica i de les pràctiques agronòmiques realitzades en el passat, vam trobar alguns sectors amb acusada erosió, si bé no és significativa tenint en compte el context. Part del material erosionat sedimenta a la mateixa finca.

 

– Foc i incendis, a tenir en compte des del punt de vista de l’anàlisi de riscos. La pràctica habitual ha estat fer servir el foc per eliminar podes i altres excedents de biomassa. Pel que fa al risc d’incendis, degut a la ubicació allunyada de grans masses de pins, es pot considerar relativament baix.

 

– El grau de desenvolupament del sòl, la fertilitat, era mínim als camps. La gestió practicada els darrers anys, enfocada a mantenir l’aspecte ‘net’ resulta en pèrdues de fertilitat, de matèria orgànica del sòl per oxidació. Zones marginals amb nivells mitjans de fertilitat.

 

– El cicle de nutrients, degut a tot l’anterior, el podem considerar quasi aturat.

 

 

La producció d’aliments és en si mateixa una intervenció sobre els processos biològics. En aquest cas, feia anys que no hi havia activitat productiva, tota la gestió realitzada era encaminada a mantenir-lo en un estat visitable per a la venda.

 

– Evolució i els factors que la regulen. Opera a un context massa gran per ser considerat en el nostre cas.

 

– Successió ecològica, maduresa forestal. La gestió practicada ha anat encaminada a mantenir la successió ecològica en el nivell 0. Fora dels camps, hi ha algunes zones que ha anat avançant i hi ha alguns arbres madurs. Hi ha boscos propers.

 

– Herbivorisme, grans herbívors. Fa molts anys que es pot considerar desaparegut. L’única fauna ungulada son senglars, de pas.

 

– Depredació, grans carnívors. Ídem que l’anterior. Cal dir que hi ha presencia permanent de carnívors menors (guineus, teixons) i rapinyaires, i ocasional de gossos.

 

– Parasitisme, Malalties i plagues. Algunes oliveres afectades de fongs. Apareixen brots d’algunes malalties recurrents en la població de conills.

 

– Descomposició, carronyeig. Degut a la falta de successió ecològica, es pot considerar aturada als camps. Alguns troncs i munts de branques. Grans carronyaires absents.

 

– Dispersió, migracions i invasions. Subjecte a la dinàmica del context global. Algunes espècies vegetals introduïdes amb comportament invasiu.

 

– Animals arquitectes. A més de la petjada de l’acció humana, els conills tenen efectes a tenir en compte.

 

 

Com és evident, la mateixa posada en marxa de la nostra activitat productiva ja implica intervenir sobre molts d’aquests processos. La manera de fer-ho en condiciona el desenvolupament i la nostra responsabilitat és, per tant, dirigir-los cap a l’augment de la fertilitat, l’increment del cicle de nutrients i la millora de l’eficiència del cicle de l’aigua. D’aquí se’n deriva la necessitat de gestionar entenent l’activitat com un TOT interrelacionat (finca, terra, arbres, persones, animals, veïns, economia, salut, cucs de terra, fongs…).

 

Aquest blog és per explicar-vos les intervencions i accions que emprenem per dirigir els processos del nostre agro-ecosistema.