Els processos ecològics i el paisatge productiu

Abans d’intervenir en un sistema, sobretot si pretenem millorar-lo, és elemental entendre com funciona. En el cas dels ecosistemes, dels paisatges i del territori en general, això suposa entendre quins són els processos naturals i ecològics que tenen hi lloc, doncs són els que, en definitiva modelen i defineixen les característiques reals i potencials de cada entorn, la seva funcionalitat pel que fa als cicles de l’aigua i dels nutrients i per tant la capacitat de càrrega. En el cas que ens ocupa, els paisatges productius agraris, es tradueix en la capacitat de produir aliments.

En primera instància, el paisatge és el resultat de la seva història geològica i, per la seva localització, de les característiques climàtiques del lloc. Els processos físics primaris determinen en gran mesura el potencial ecològic, la capacitat de càrrega, de cada àrea del planeta. La història de la Vida és la història de l’adaptació a les diferents circumstàncies definides per aquests processos primaris. Entren en aquesta categoria fenòmens que queden fora de la nostra capacitat d’intervenció i gestió com el vulcanisme, la tectònica de plaques o els terratrèmols, o a certa escala, canvis climàtics.

Els processos físics secundaris modelen la topografia, deriven de la meteorologia i de la geologia, si bé els éssers vius, incloent els humans, tenim influència directa sobre la seva incidència.

– Dinàmica litoral, l’acció de la força del mar i la meteorologia associada és la força que modela els ecosistemes costaners. La influència terra endins és menor, si bé la distància al mar és un factor climàtic a considerar.

– Dinàmica hidrològica, la part del cicle de l’aigua que transcorre pel paisatge. Relacionada amb el règim de precipitacions, la topografia i els usos i cobertes del sòl.

– El cicle d’erosió i sedimentació, arribant als casos extrems de despreniments i allaus.

– Foc i incendis, una de les més alterades a conseqüència l’acció humana.

– Desenvolupament del sòl, fertilitat.

– Cicle de nutrients, inclòs el carboni, el fluxe dels diferents elements a través de l’ecosistema, entrades, sortides, colls d’ampolla, bloqueigs.

El cicle dels nutrients ens introdueix en els processos biològics, doncs, sense éssers vius no hi hauria pas cap cicle. Les plantes incorporen matèria inerta a la vida mitjançant el procés de fotosíntesi i els nutrients flueixen a través de la xarxa tròfica, reincorporant-se a través dels processos de descomposició de la matèria orgànica morta, de les dejeccions i altres residus metabòlics.

Els processos biològics estan determinats en part per les característiques climàtiques i geològiques de la zona, però actuen com a reguladors, directes i indirectes, de tots els processos físics secundaris (i probablement a suficient escala temporal, també dels primaris, segons teoria de Gaia de Lovelock-Margulis).

– Evolució i els factors que la regulen: comportaments reproductius de les diferents espècies, selecció natural, pol·linització…

– Successió ecològica, maduresa forestal: derivada del creixement vegetal i de l’expansió de la cobertura del sòl. Els ecosistemes avancen i evolucionen com un tot, augmentant en complexitat.

– Herbivorisme, grans herbívors: són el factor que regula la successió ecològica i el creixement vegetal, l’accelerador del cicle de nutrients i del desenvolupament del sòl.

– Depredació, grans carnívors: a part de l’evident efecte regulador sobre les poblacions d’herbívors, és l’efecte que tenen sobre el seu comportament el que resulta més determinant com a força modeladora del paisatge, la denominada ‘ecologia de la por’. (vídeo llops Yellowstone

– Parasitisme, Malalties i plagues: actuen com a factor regulador de poblacions de totes les espècies, empenyent la successió natural i alimentant la descomposició.

– Descomposició, carronyeig: son els processos que impulsen el cicle de nutrients recirculant la matèria orgànica morta. El carronyeig evita l’expansió de malalties en les poblacions animals.

– Dispersió, migracions i invasions, son els processos d’expansió dels ecosistemes, de colonització de nous territoris per diferents especies i ecologies.

– Animals arquitectes, alguns animals influeixen de manera intencionada modificant l’ambient. Les preses dels castors en son un bon exemple.

En els paisatges productius, és l’acció humana la que condiciona com es desenvolupen els diferents processos i depenent de la gestió que se’n faci, poden veure’s alterats de manera molt diferent. Així doncs, ja que l’interès de la nostra activitat és produir aliments (no oblidem que són o provenen d’éssers vius!) buscarem la manera de dirigir els processos ecosistèmics de manera que, com a mínim conservin, però millor que n’augmentin la capacitat de càrrega.

En la propera entrada analitzarem la nostra finca des del punt de vista dels processos ecològics, en el moment de la nostra arribada.